Avui ha tingut lloc a Viladecans la 5è edició de La Sansi, la tercera Sant Silvestre més important de l'estat espanyol, per darrere de les de Madrid i Barcelona, el recorregut de les quals és de 10 Km. Però, a diferència d'aquestes dues, la distància de La Sansi n'és la meitat: 5 Km.
La meva primera participació a La Sansi va ser al desembre del 2008. Jo tenia 17 anys. En aquella ocasió, i en les dues següents, la cursa es va disputar a Lloret de Mar. Enguany, per X motius que desconec, s'ha celebrat a Viladecans i a contrarellotge, és a dir, que ens hauríem pogut quedar sense la Sansi. Però no ha estat així. Hem pogut gaudir d'una cursa solidària, ja que una part de la inscripció anava dirigida a La Marató de TV3.
Feia setmanes que esperava amb anhel aquesta cursa. Com que en les dues anteriors curses (la Mercè i la Jean Bouin) havia fet marca, també tenia l'esperança i, encara més, la convicció de baixar el temps que vaig fer al 2008 (37 minuts). Al 2008 tot just acabava d'iniciar-me en el món del "running". Enguany, les meves cames ja han recorregut uns quants quilòmetres, tant en els entrenaments com en les curses.
Un cop hem arribat a Viladecans, he comprovat que no m'havia equivocat d'indumentària: pantalons llargs i samarreta de màniga llarga. No feia fred, però si molt de vent, la temperatura del qual no era gaire "acollidora", sincerament. Per combatre el nostre "enemic" meteorològic i posar la musculatura a to, hem anat corrent des de l'aparcament fins a la zona on hi havia la recollida dels dorsals i la samarreta. Heus aquí un dels primers punts negatius per a l'organització. Per a recollir els dorsals, ens hem estat un quart d'hora. En arribar, hi havia més d'una trentena de persones a la cua. Els dorsals estaven repartits en diferents grups (del 900 al 1200; del 1200 al 1600...); el que no s'entén és per què hi havia una única cua. En aquest aspecte, haurien de fixar-se en el model de la Cursa de la Mercè o l'Open Jean Bouin.
Com que l'espera ha estat un pèl llarga, l'aire fred ens ha tornat a glaçar els sentits. Per això, hem hagut de tornar corrent cap al cotxe. Quan he arribat al cotxe el primer que he fet ha estat posar-me la samarreta de La Sansi damunt de la que portava i els guants! Les mans se m'estaven glaçant i era conscient que si se'm quedaven garratibades, aquella sensació m'incomodaria. Un cop enllestits, ens hem dirigit cap a la sortida...Com? Corrent. Com que la recollida dels dorsals ens ha fet "perdre" temps, anar i tornar corrent de l'aparcament cap a la zona dels dorsals, primer i, després, cap a la sortida, ens ha anat bé per escalfar.
Les 11h del matí. Comença La Sansi 5 de Viladecans. L'hora de la sortida em recorda a les rebaixes. El meu pare i jo hem sortit plegats però, després, cadascú ha agafat el seu ritme de cursa, tal com vam fer a la Jean Bouin. D'aquesta manera, ell pot gaudir de la seva cursa i jo de la meva, sense pressió "competitiva".
La meva intenció era sortir a un ritme baix i mantenir-lo durant el primer quilòmetre. D'aquesta manera, podria exigir-me més als següent 4 quilòmetres. Però no ha estat així. Mentre corria, sabia que anava a un ritme mitjà-alt respecte al dels entrenaments. Sempre em passa el mateix. No puc evitar sortir com un coet. La massa m'arrossega. Em dóna ales i volo, no corro.
Uns metres més enllà de la sortida, ens hem trobat amb una sorpresa: un cartell que indicava 4 Km. Tot just acabàvem de començar i ja només ens quedava un quilòmetre? Un grup s'ho ha pres en conya: "¡Venga, que ya sólo nos queda 1 Km!". Per uns moments, he cregut que l'organització de La Sansi comptaria el quilometratge al revés. Però els dubtes s'han esvaït en veure, uns metres més endavant, el cartell del primer quilòmetre. Les sensacions corporals no enganyen: 5 minuts i 47 segons. Aquest ha estat el temps que he trigat en fer el primer quilòmetre. Anava més de pressa del compte. Però com que anava bé, he decidit mantenir-lo.
El recorregut era força avorrit i monòton. Per una banda, és una bona cursa per fer marca però, per una altra, m'ha desil·lusionat haver corregut només pel polígon industrial. M'hauria fet més gràcia córrer pel centre de la ciutat. Així, la Judit m'hauria pogut animar amb els pompons i, de pas, fer-me un reportatge fotogràfic!
Mentre corria em motivava a mi mateixa. M'ajuda a guanyar la partida a la meva ment. I com em motivo? Escoltant la meva respiració, sentint com entra l'aire dins els pulmons, veient com responen les meves cames quan els demano que corrin, avançant altres participants, etc. I no ens podem oblidar de la gent, el públic...Sentir com t'aplaudeixen i t'animen des dels laterals: "Vinga, Laia!". No, no sóc famosa. Si no fos perquè en el dorsal hi ha el meu nom, no seria ningú.
Al Km 3 he iniciat un "joc" d'estratègia. Feia estona que davant meu veia un senyor gran que corria a un ritme bo, com a mínim inferior a 6 min/Km, temps que ja entrava dins dels meus plans. Cada vegada m'apropava més a ell. Una altra motivació. M'estava adonant que el meu cos em responia. Malgrat l'exigència, no es rendia.
Al Km 4 ja tenia a menys d'un mentre a la meva "llebre" (persona que et marca un ritme). Només quedava un quilòmetre i el seu ritme m'agradava. Si el seguia, sabia que milloraria el meu temps. Només faltaven metres per arribar a la meta. Maleït vent! El teníem en contra, la qual cosa ens feia anar més lents. Cap problema! M'he col·locat darrere de la meva "llebre" perquè em protegís del nostre enemic meteorològic.
La meta! Ja la veia i també tota la gent que ens estava esperant. Per a mi, és el moment més emocionant i gratificant d'una cursa. És l'arribada; objectiu assolit. La gent et rep entre crits d'ànims i aplaudiments. Saps que gràcies a la teva força de voluntat i al teu esforç, has deixat enrere 5Km. He tret profit de la meva joventut i he esprintat fins creuar la línia de meta, deixant enrere la meva "llebre".
Després de la cursa...Regals! Es nota que arriba Nadal.En un primer moment, quan m'han donat la bossa, semblava que hi hagués un tió! Dins la bossa d'obsequis hi havia Mistol, Estrella, sabó per a rentar la roba, llet, vasos, galetes, etc. A ma mare no li agrada córrer, però li encanta que jo participi a aquest tipus de curses, ja que sap que mai torno amb les mans buides!
Quan ja ens dirigíem cap al cotxe, hem vist que penjaven els temps. Temps:29 minuts i 25 segons; ritme: 5:52 min/Km! Sí, objectiu assolit. Havia aconseguit fer 5 Km en menys de mitja hora. Recordeu que al 2008 els vaig fer en 37 minuts.
No només estic contenta pel temps que he fet sinó també perquè en cap moment de la cursa he notat la més mínima molèstia al genoll!
Després d'aquesta cursa més que satisfactòria, ara toca preparar la Sant Silvestre de Barcelona, més coneguda com a La Cursa dels Nassos, per continuar mantenint aquest ritme més que notable!
